MONTREAL

Ahir, dia que em feia un any més vella, em vaig passar tot el dia a Montreal. Realment una ciutat que em va captivar i impressionar bastant, és una passada!! em va recordar, no sé perquè, a Berlín!!! Grans edificis totalment de cristall al costat d'edifics antics a l'estil londinenc, petits carrerers sense sortida entre els edificis, tan típic de les pel·lícules americanes, edificis monumentals al més pur estil europeu cara a cara amb immensos gratacels, un ambient de PURA VIDA entre una infinitat de variats i imprevisibles comerços, restaurants, cafeteries..., juntament amb carrers, nets, ordenats i places majestuoses.... en fi, una ciutat americana amb la més fina de les elegàncies franceses!!

Aquí en teniu algunes fotos.

I finalment, unes birretes, per recuperar energies després de la caminada!

Per terres canadenques...

A petició de la Mònica pel facebook, segueixo amb el meu oblidat blog. Aquí teniu un petit recull de fotos d'aquest cap de setmana d'acampada a Bon Echo Provincial Park:

El postre de divendres: plàtan, xocolata i el dolç conegut popularment per nosaltres "nube" a la brasa del foc.


La canoa amb els trastos, a la zona d'acampada només s'hi pot accedir amb canoa o kayak.


La meva màrfega, mola, no?!! entre això i la canoa tinc l'esquena feta pols....Vegas! necessitaré un massatge quan arribi :)

La vista des del nostre Camp Site.


A petició de la Valentí, surto a una foto, i remant! així la Vegas podrà veure que el meu dolor és real, a veure si li faig una mica de pena, i dimecres de la setmana que ve, tinc un massatge, jejej!!! :P

Sabíeu que:
els canadencs, no parlen.......CRIDEN!
pels canadencs anar calçat per casa és com un pecat capital
a Canadà hi ha més mosquits que als aiguamolls de l'Empordà (en proporció de l'espai, clar, sinó seria obvi)
la majoria dels canadencs estan sonats i la resta estan tocats per la fred de l'hivern
eh que no ho sabíeu? doncs mira, ja ho sabeu!

Ottawa

Ahir el jet lag no em va deixar sortir una estona, a les 19h me n'hagués anat al llit, jejej, tot i això vaig aguantar fins les 22h!!! uoooohh que tard, jejeje!! Al matí hem anat a esmorzar "Scones", un sandwich raru, amb pa raru, però que estava molt bo, llàstima que no portava la càmera per fer una foto i ensenyar-ho. Després d'esmorzar hem anat a fer un voleiu, per la ciutat, tot i això ha sigut curt, ja que al migdia la Paleah se n'havia d'anar de casament, no us ho perdeu, com que les seves sabates li feien mal, ha agafat les meves sandàlies YELOS noves, jajaja! està ben sonada, massa pel meu gust, jiji!

A la tarda he agafat el plànol de la ciutat, i me n'he anat a voltar. Sabeu què el el que més m'ha sorprès? la ciutat està inundada d'enormes edificis que són subseus del govern! clar, com que el país és gran, el govern també (és a la conclusió que he arribat).

Com veureu hi ha fotos molt diferents, la zona immeditata de casa, com ja vaig dir ahir, està rodejada d'edificis de negocis altíssims, però un cop deixes el "business centre city" la cosa canvia.


Aquest de la dreta és l'edifici de casa, la primera terrassa, és on visc jo! :) Si us hi fixeu, al cartell del carrer hi ha la mostra més clara del bilingüisme, primer posa Rue i després ST (street).

Aquest és l'edifici del Parlament, és el més turístic que hi ha! tot s'ha de dir que és molt xulo, i com no, immens!Això, és un sistema de canals i recluses que tenen, van ser construïts per finalitats militars, però no ho van acabar utilitzant mai, ara l'única finalitat és turística, la part de terra que es veu al fons, després del riu, ja és el Quebec!



Aquest és un hotel que hi ha al costat del Parlament, es diu Chateau no se què, no em digueu que el tema no està afrancesat o agavatxat?!!

De moment això és tot, les fotos no són gaire bones, però bé, la càmera no dóna per més i la llum del dia tampoc.

Ja sóc a Canadà!!!

Iepa, ahir vaig arribar a Canadà, després d'un llarg viatge (no tant com el de Costa Rica però déu-n'hi dó). El viatge fins a Frankfurt, amb prou feines me'n vaig enterar (vaig dormir tota l'estona) i el de Frankfurt a Ottawa....mmmmmm deixem-ho en què no em vaig divertir tant com l'última vegada, però bé, dormir una miqueta, fer sudokus, vaig bloquejar la pantalleta de les pelis sense voler, vaig clicar botons que no havia de clicar i l'asafata es pensava que em passava alguna cosa, i vaig passar fred de peus, però la resta bé.

A l'aeroport d'Ottawa ja m'esperava la colega indiscutible Paleah! yes! no ha canviat gens amb un any, continua igual de sonada, jajaja!!! de les primeres coses que em va dir "Olores igual que a Costa Rica" no sé si agafar-m'ho bé o no, jajaja!!! a l'aeroport vam esperar a la seva germana que venia de visitar la família a Iqaluit (poble esquimal del nord de Canadà), i després ja vam anar tirant fins a l'apartament. La seva germana estarà amb nosaltres tres dies, i llavors se n'anirà no sé on.

Al vespre, vam anar a una despedida de soltera d'una colega de la Paleah; desenganyeu-se, no va ser la gran party, són una mica sossos aquests canadencs... o potser és que jo estava cansada, segurament ambdós factors van influenciar, jejeje!!!

Aquest matí he anat a comprar al super i un adaptador de corrent (van amb 110 i amb "clavija plana"). Podria definir Ottawa o almenys la zona on visc, com la Defense de París amb aires britànics, jajaja!!! la veritat és que la sensació que dóna és tota curiosa, estic al mig del Business Centre amb la qual cosa tot són grans edificis, grans avingudes i a mesura que te n'allunyes tots són cases de planta baixa a l'estil de Gran Bretanya. A part, des de que he arribat que el temps no ha acompanyat massa, no ha parat de ploure o està núvol, amb la qual cosa el cel gris encara em recorda més a l'ambient bretó -serà perquè la reina d'Anglaterra encara és la seva reina?-.

Pel que fa als canadencs i canadenques també són tot curiosos, no tenen un prototipus físic, és a dir, no puc dir que són rossos i ulls blaus, què va! hi ha de tot, inclosos perfils de races immigrants perfectament integrats com a canadencs, és ben bé que és un altre món d'on ens queda molt per aprendre! Per cert, tot, absolutament tot, està en dos idiomes (anglès i francès) fins i tot les caixes de cereals! per tant si en anglès no ho pillo puc provar en francès que ens és més proper! Penseu que només creuar un pont a 500 metres i ja estic al Quebec!

Us deixo algunes fotos del que serà casa meva durant aquest mes!

A revoire! (jo tb em tornaré bilingüe, jiji)



La meva habitació.



Una part del menjador.



L'altra part del menjador.



I la superterrassa!

El retorn!

Fa poc menys d'un any que vaig escriure per últim cop. Aleshores vaig escriure per acomiadar-me d'una estada de cinc mesos a Costa Rica, ara, a dia d'avui, escric per tornar a donar la benvinguda a un nou viatge, a una nova estada, a un nou mar d'experiències espero que inoblidables, aquesta vegada però, més curt, un mes a Canadà. Em fa gràcia continuar el mateix blog ja que ambdós viatges tenen un petit punt de connexió, me'n vaig a Ottawa, a casa la Paleah, la canadenca amb qui vaig compartir molt més que un mateix sostre durant cinc mesos a Costa Rica. L'objectiu: fer un curs d'anglès de 4 setmanes, conèixer gent (per anar de vacances l'any que ve jajaja) i viure i sentir allò que Girona encara no m'ha fet sentir. Tot i això, el temps serà més limitat, la llibertat (per vaguejar) no serà tan lleugera com a Costa Rica, però les ganes de viure i conèixerencara em persisteixen.

Així doncs, demà a les 16.05h hora local arribo a Ottawa (no sé quina diferència horària hi ha). Espero tan bon punt arribar poder-vos donar la primera senyal de vida i les primeres impressions (sinó divendres :P).

La despedida

Que extrany que se'm fa escriure el blog des de l'ordinador de casa.... però bé, per demanda de molta gent, escric l'últim article al blog, per acomiadar-me de tots els que m'heu anat llegint durant aquests cinc mesos que he estat fora, seguint les meves aventures, experimentant les meves noves sensacions i sobretot, alegrant-me amb els vostres comentaris publicats. A partir d'ara, no només ens veiem per Internet sinó també al Pipers fent un cafè, els divendres nit de festa, a les pistes, a la uni, dinant al parc del migdia, al carril bici, a la platja, a la muntanya i on sigui.

I si, el blog intentaré imprimir-lo i enquadernar-lo en format llibre, ja que és un dels records més preuats d'aquests mesos a Costa Rica, llegint-ne només una frase, seran mil records i somriures que em vindran al cap.

Doncs au! Em despedeixo amb les dues paraules que més he après i aplicat.

PURA VIDA!!!!

Això s'acaba...

D'aquí a cinc hores agafo l'avió que em torna cap a Girona, que em torna a la meva realitat!! De totes maneres encara no m'ho acabo de creure, suposo que no ho veuré clar fins que no estigui dalt de l'avió.

Aquests últims dies han sigut de despedida.... quina pena!!! mare meva!!! la veritat és que la sensació és indescriptible, amb la qual cosa m'és molt difícil expressar-ho en quatre ratlles al blog, el meu refugi d'experiències al llarg d'aquests cinc mesos. Ara sí, ara aniria allargant la meva estada aquí una setmana més i així indefinidament, però també he pensat molt amb la meva Girona aquests mesos, i ara que s'acosta el final, no puc parar de pensar amb Costa Rica.

Així doncs, us deixo amb algunes de les últimes fotos de l'Àgata a Costa Rica, tot s'ha de dir que em vaig despedir "a lo grande" com havia de ser!!! I haig de reconèixer que la Paleah, en Wiwi, l'Edgar, la Marilyn han sigut les millors persones que em podria haver trobat en aquest viatge. M'agradaria donar-los les gràcies, malgrat no entenguin el català, per haver-me fet tant feliç durant aquests mesos i per haver-me deixat introduir i compartir amb ells un tros de les seves vides.

PD: ha quedat demostrat que totes les boques que deien que no sobreviuria sense el taper de la mama, s'hauran de xapar, jiji!!